domingo, 6 de septiembre de 2009

TEMPS DE SILENCI......





QUAN LES PARAULES NO SURTEN

PERO LES EMOCIONS EXISTEIXEN

LES ILUSIONS ES RENOVEN

LES FORCES ES MESUREN

LES ACCIONS ES RELANTITZEN

ELS PENSAMENTS S´ACLAREIXEN

I LA MILLOR COMPANYIA ES UN MATEIX

SAPS QUE ES UN MOMENT ESPECIAL

QUE NO SAPS QUAN DURARA

PERO HA ARRIBAT........... UN TEMPS DE SILENCI


Lali

sábado, 22 de agosto de 2009

NOSTALGIA ???.........MELANGIA ?????





No saps com comença
ni tant sols perque
pero de mica en mica
les coses son diferents
el que amb anterioritat
era tant valuos.....
de sobte t´adones que es relatiu...

Mires al teu voltant
remenes el passat
els records...
i tornes als mateixos llocs
contactes amb les mateixes persones....
pero tot es diferent
les paraules que escolto...
els ulls que miro...
les flors que oloro...
es com si fos desconegut....

Hem costa d´acceptar
que el que avans m´havia fet riure o plorar...
m´havia entendrit o emocionat....
ara tant sols esta al meu voltant
com un pur decorat

i jo en mitg de tot aixo
hem pregunto.....
es que el meu cor s´ha secat ????
o es el meu cor regenerat....



Lali

domingo, 9 de agosto de 2009

DESDE DALT DEL TURO....

A l´ombre del xipresos

al costat d´una petita hermita

amb un retol on diu "San Sebastia"

i enfilada en un turo del Maresme

el silenci m´envolta

la tranquilitat m´acompanya

la serenor hem traspasa

un reco de mon

un petit refugi per l´anima

om puc veure el mar

i olorar els pins.........

es el lloc on vinc quan busco pau

quan vull respostes

es el lloc on hem puc escoltar

i on tot retroba el seu sentit

on tambe puc respirar

i on puc riure o plorar

on la frontera entre la vida i la mort

s´esvaeix

aqui tant sols soc.....

aqui tant sols estic....


Lali

miércoles, 15 de julio de 2009

QUASI UN ANY.......





Com pasa el temps....

ja fara un any del meu accident...

es el primer cop que l´anomeno en aquest blog

qui ja hem coneixia , podia asimilar alguns de les meves paraules

pero qui no , potser tant sols ecoltava el meu cor

no se si he estat arrogant

pensant que tenia algo a a dir o a aportar

pero jo volia expresar

i volia mostrar ,

aquesta part de mi que no es sol ensenyar

Hem sento satisfeta, per ho viscut i ho experimentat

ha estat tot una gran oportunitat

Com es sol dir, he tornat a neixer....

se que soc la mateixa....pero d´un altre manera

soc cosncient de la fagilitat de la vida

he apres que una paraula no dita...... se l´emporta l vent

que un peto o una abraçada no feta....se l´emporta el temps

i que un comentari a un blog no escrit......no es pot recuperar

tot es irrepetible

a l´hora que tot es sustituible

el dolor fisic ha passat en gran part

el millor analgesic i medicament

les persones que m´han acopanyat

i que han buscat un forat dins del seu temps

per estar al meu costat

i tots vosaltres , amic anonims ....bloguers....

que tambe m´heu escoltat

les gracies us vull donar

No us penseu que vull dramatitzar

la meva vida no ha estat en perill

pero la meva comprensio d´ella.....si

Per tot aixo un vull agrair

tot el que m´heu ajudat

petons, abraçades .....i les vostres paraules

han estat les meves companyes

Gracies a tots.....!!!!!!

no he estat sola en cap moment

i se que soc afortunada......per haver tingut l´accident !!!!!!





Amb humilitat


Lali

lunes, 13 de julio de 2009

PREMI A .......


GRACIES JUREMA, ES UN HONOR QUE HAGIS PENSAT AMB MI

miércoles, 1 de julio de 2009

QUAN TRIGARAS A ARRIVAR ??





Fa temps que se que estas aprop

noto que la distancia cada cop es menor

jo que que ens hem de trobar

quan sigui el moment se que vindras

potser ja ens hem creuat

pero segurament no ens hem mirat

pero en els somnis veig els teus ulls brillar

i noto l´escalfor de la teva ma

quan anem plegats caminant

sota els estels que ens acompanyaran

tenim un futur per devant

per descobrir i experimentar

pero.......

i si has pasat de llarg ??

i si no ens hem identificat ??

i haura un altre oportunitat ??




Lali

martes, 23 de junio de 2009

CLAVE DE SOL


Como tantas otras cosas que intentaron enseñarme de pequeña, y no aprendi, como era de esperar, fue la musica.
Divagando entre mis recuerdos, surgen palabras, frases.....con las que ahora juego y hago paralelismos, una de ellas es "clave de sol", que segun recuerdo es el inicio de la escritura musical, .....y resuena en mi cabeza " la clave esta en el sol" (astros, cosmos..) el inicio de la existencia, que recorre un camino dentro de un pentagrama ( entre siete planos....)y en que vamos insertando, situaciones, acciones , experiencias,(notas musicales....) para conformar una melodia,y que su resultado de armonia, equilibrio, sintonia se suele valorar al final de la vida (cancion, pieza musical....)que no todos los oidos o personas que nos rodean ,aprecian de la misma manera (criticos, especialistas musicales....)pero siempre es digno de ser escuchado y en el fondo y en esencia es vibracion en el espacio......ES VIDA.....


Lali

jueves, 11 de junio de 2009

UNAS FRASES.........







DONDE ESTOY CUANDO ME NECESITO ?????



DONDE ESTOY CUANDO ME BUSCO ??????



SOLO ENCUENTRO MI PROPIA SOMBRA.....



Y YO NO ME ESCONDO !!!


Lali

miércoles, 10 de junio de 2009

ESTIC EMOCIONADA !!!!!





VULL COMPARTIR AMB TOTS ELS QUE US ACOSTEU PER EL MEU ESPAI EL QUE HE REBUT, AQUEST PREMI DE MARIA JESUS.LA MEVA FADA PREFERIDA(ZONA ILUMINADA)

EN TOT CAS T´HAURIA DE DONAR JO LES GRACIES PER ESTAR ......I PER ESCRIURE !! SEMPRE ES UN PLAER LLEGIR-TE


Lali

lunes, 25 de mayo de 2009

SI ME´N VAIG ABANS QUE TU.........



Si me´n vaig abans que tu, no ploris per la meva absencia; alegra´t per tot el que hem estimat junt.

No hem busquis entre els morts, on mai varem estar; trobe´m en totes aquelles coses que no haurien existit si tu i jo no ens haguessim conegut.

Jo estare al teu costat, sens dubte en tot el que hem creat junts ; en els nostres fills per suposat, pero tambe en els amics i coneguts, en la suor compartida en el plaer, en la suor del treball i en les llagrimes que intercanviarem.

I en tots aquells que passaren al nostre costat i que, irremediablement, reberen alguna cosa de nosaltres ; i porten inorporat, sense ells ni nosaltres notar-ho, quelcom de mi i quelcom de tu.

Tambe els nostres fracassos, les nostres indolencies i els nostres pecats, seran testimonis permanents de que hem estat vius i no vam ser angels , sino humans.

No et lliguis als records ni als objectes, perque on sigui que miris que hi hagim estat, amb qualsevol que parlis que ens conegues, alli hi haura quelcom meu ;allo seria diferent,pot ser inapreciablement diferent, pero indubtablement diferent, si no haguessim acceptat viure junts el nostre amor durant tants anys ; el mon estara ja per sempre esquitxat de nosaltres.

No ploris per la meva absencia,perque sols et faltara la meva paraula nova i la meva calor d´aquest moment . Plora si vols,perque el cos s´ompla de llagrimes devant de tot allo que es mes gran que ell, que no es capaç d´entendre pero que compren com alguna cosa grandiosa ; perque quan la llengua no es capaç d´expressar una emocio, ja solament poden parlar els ulls.

I viu....Viu creant cada dia i mes que abans .Perque jo no se com, pero estic segur de que desde la meva altre presencia jo tambe estare creant al teu costat, i sera precisament en aquest acte de portar alguna cosa que no estava, on ens retrobarem .Sense entendre-ho molt be,pero aixi. Com els grans de blat que no entenen perque el seu company mort en el camp ha donat vida a molts nous companys.

Aixi,amb aqueta esperança, hauras de continuar deixant petjades, perque quan la teva mort ens torni a donar la mateixa veu, quan la nostra proxima abraçada ens incorpori ja sense ruptura a l´Unica Creacio, molts puguin dir de nosaltres : " Si no ens haguessim estimat, el mon estaria molt enrera "


Anonim.....?????

Escrit que estava a la bustia de la meva Mare (sense sobre ni remitent)pocs dies despres de l´enterrament del meu Pare.

domingo, 17 de mayo de 2009

COM T´HE TROBAT A FALTAR......



En tots aquets mesos
en que no m´he pogut acostar a tu
t´he somiat, t´he desitjat
fins i tot m´hi he visualitzat
quan el meu cap ,un refugi havia de buscar


Estar on ets tu
sempre m´aporta
tranquilitat i serenitat
amb tu hem sento arropada
en dolça companyia...
sentint la teva energia


Ahir hem vaig poder apropar a tu
les meves pases pasejaven per els teus carrer
hem vaig descalçar i et vaig poder notar
aquest tacte tant especial y natural
que els meus peus van notant
quan caminen sota teu
la brisa amb la que m´acarones
i la frescor amb que hem remulles
amb l´aigua fesca i salada....

No saps com t´he trobat a faltar.....

TOSSA DE MAR !!!!!!

Lali

viernes, 8 de mayo de 2009

LUZ....? SOMBRA.....?


" A MAS LUZ, MAS INTENSA ES LA SOMBRA

Y AMBAS VAN JUNTAS

Y AMBAS COMPONEN LA BELLEZA

LAS DOS SON IMPRESCINDIBLES

PARA DAR PROFUNDIDAD A LA VIDA

PERO HOY,

TODO EL MUNDO SE FIJA UNICAMENTE EN LA LUZ

SIN COMPRENDER QUE LA SOMBRA ES ESENCIAL

EN EL CAMINO DE LA EVOLUCION

Y REALIZACION DE LA PERSONALIDAD

DEJA DE JUZGAR

Y CADA COSA TOMA AUTOMATICAMENTE

SU LUGAR EN LA ARMONIA UNIVERSAL..."


extraido del libro El Sol que mora en las Tinieblas, de Emilio Fiel

martes, 28 de abril de 2009

UNA FONT AL REBADOR.....

Estic a la sala d´espera
porto ja estona
miro i veig el que m´envolta
tot es armonios i calid
decoracio, colors, ambient
no es fa pesat esperar..
ultimament la paciencia es un company habitual


Sento una petita remor
i escolto amb atencio
de segit trobo d´on be
en una cantonada hi ha una font
de pedra, fosca i ondulada
veig com l´aigua cau, rellisca
vol ser una cascada....
ella fa el seu cami
tot seguit sense parar...


Hi ha recons que no estan mullats
i....no m´en puc estar
com si fos una nena petita
i poso primer un dit
despres la ma
i veig que el recorregut jo puc variar..
s´hem dibuixa un somriure entremaliat
ara cap aqui.....ara cap alla
la situacio la puc controlar
i el decurs de l´aigua puc variar
pero se que en enretirar el dit o la ma
o quan hagi de marxar
tot tornara a la normalitat
i l´aigua seguira
el cami que te marcat....


Lali

sábado, 18 de abril de 2009

IMATGE REAL ?....O REFLEX?



VAIG PASSEJANT, MIRANT I OBSERVANT
TOT TE EL SEU ENCANT
ELS MEUS ULLS VOLEN CAPTAR TOT EL QUE VEUEN
PER DESPRES PODER VISUALITZAR I RECORDAR
AL PAIS ON HE ESTAT


HI HA PLACES I MONUMENTS
I ELS MEUS PEUS S´ATUREN EN TOT MOMENT
TAMBE ESTA PLE DE GENT
I JO M ´ADONC QUE SOC UN D´ELLS

VOLENT SORTIR D´AQUELL GARBUIX
CAMBIEM DE DIRECCIO
TROBANT UNS CARRERONS
PLE D´ENCANT I DE RECONS
ENS ACOMPANYA EN EL CAMI
ELS CANALS DE LA CIUTAT
JA QUAN EL SOL ES PON
I ATURADA DALT D´UN PONT
VEIG UNA IMATGE QUE HEM CONMOU


L´AIGUA FA DE MIRALL
I TOT EL QUE ELS MEUS ULLS VEUEN
ESTA BEN DUPLICAT
I EL CAP HEM DIU
QUE SERA EL MES REAL?
EL QUE VEIG AMB EL CAP CLUC?
O EL QUE VEIG AMB EL CAP ALT?

NO ES AIXO COM LA VIDA REAL?
A VOLTES L´IMATGE I EL REFLEX
SON EL MATEIX
A VOLTES SON BEN DIFERENTS
PERO TOTS BE SABEM
QUE L´ESENCIA SI QUE HI ES
EN TOT MOMENT


Lali

sábado, 4 de abril de 2009

AMB EL TEMPS HE APRES....







QUE SER MARE......


No es sols parir a un nounat...

No es sols veure creixer un cos...

No es sols educar, manar i escridassar...

No es sols mantenir i alimentar.....


He apres tambe...

Que es compartir moment en la infantessa, adolescencia i joventut

Que es observar al ser huma i ajudar-lo a creixer

Que es veure els errors i callar si pots

Que es estar alla per quan et vulguin parlar

Que es respectar i potenciar la seva inividualitat

Que es acceptar i apoiar les seves decisions

Que es entendre que el seu cami l´han de fer sols

Que es estar satisfet de la seva autosufucuencia i autodependencia

Que es transmetre que la vida val la pena ser viscuda

Que es que sapiguen que les llagrimes son pasatgeres

Que es que aprenguin que les rises omplen el cor

Que els hi dessitjes un bon dia cada mati amb un somriure

Que els hi dessitjes un bon son cada nit amb un peto.....



Que jo estare alla quan hem necesitin.....

I que l´estimacio de MARE es ...... ETERNA , INFINITA, ATEMPORAL ,INCONDICIONAL....


i seguire aprenent amb el temps.....


Lali

jueves, 2 de abril de 2009

PERQUE MAI DEIXEM ...........D´IMAGINAR



Imagínate

Imagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno

Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo

Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno




Jonh Lennon 1971

domingo, 29 de marzo de 2009

EL SOL......



Entendre que som un punt de LLUM

visquent a la penonbre de la nit

per buscar el replandor del SOL

es l´accio correcte de tot ser viu

miércoles, 25 de marzo de 2009

ANGEL DE L´AMISTAT




ELS AMICS...........

SON ANGELS

QUE ENS PORTAN ALS SEUS BRAÇOS

QUAN LES NOSTES ALES

TENEN PROBLEMAS

PER RECORDAR COM VOLAR.



(d`un llibre de Alejandro Guillamot)

viernes, 20 de marzo de 2009

EL VOL DE LES GAVINES


Aus que no hem son extranyes,
mes aviat us diria que hem son molt familiars,
als matins comparteixo amb elles la platja,
tot pasejant per la sorra,
que fins aquell moment era tot seva,
i que quan aixeca el dia.
es van arreconant per deixar el pas als humans.....


M´agrada d´obsevar-les
en aquella estona en que hem donen permis
per estar alla amb ellas
amb la sortida del sol
i contra tot pronostic
es posen d´esquena al gran astre
es com si en lloc de donar la benvinguda al nou dia
es despedisin de la nit.........


El cel esta grisos
i com es normal en aquest lloc
bufa una bona ventada
aixecan el vol i......
cadasquna te un estil propi ........


Unes baten les ales amb força
dons han decidit anar en una direccio
que no els hi es propicia
baten i baten les ales
amb gran esforç aconsegueixen acostar-se al seu desti
pero en un sol moment,
i degut al cansament, afluixan el batec
reculant sense remei.....


D´altres,posiblement les mes expertes
obren majestuosament la seva alada
i com si ja haguesin estudiat la situacio
es deixen portar per la corrent
planejen i de tant en tant
un suau batec
els hi es suficient per mantenir-se enlairades
dansant amb l´aire
en pura armonia
sense esforços inecesaris
avançant en la direccio desitjada........


Lali

sábado, 14 de marzo de 2009

PERDONAR (SE) Y ABRAZAR(SE)

Pedir perdon

sacando de dentro todo sentimiento de culpa que

que posiblemente se nos impuso en la infancia,

borrar toda sombra de duda i desamor y

llegar a la conviccion de que en todo momento

se hizo lo mejor

y que los errores "entendidos"

son "pasos de gigante" en la evolucion

y que se han de festejar y no castigar

para que asi el sol brille

y las lagrimas desaparezcan...........





es la mejor manera que conozco



LALI

lunes, 9 de marzo de 2009

S´ACOSTA LA TORMENTA.....


Vaig sentint de lluny els trons
i de tant en tant veig un gran llamp
i aixo m´esta indicant
que la tempesta s´esta
apropant

Les tempestas de la vida
es desplomen damunt meu
no poguent-les aturar
l´unic que puc fer
es tenir FE I CONFIAR
i per aixo m´he d´aferrar
a aquest ,el meu puntal

i esperar.....


lali

miércoles, 4 de marzo de 2009

lunes, 2 de marzo de 2009

QUAN EL SILENCI PARLA..


El vent hem xiuxiueja a cau d´orella que la nit s´apropa
i que les muntanyes que ens envolten
restaran fosques
i les tapará el cel amb un mant ben estelat

Se que en pasar de les horas el dia tornará a començar
i arribará l´albada
i el sol sortirá
per donar llum a tots els que som allá
la boira s´aixecará
i la calma ens tornara a acompanyar


Aprofitarem el dia, volen anar a passejar
pujarem a la muntanya
i aixi podrem gaudir
d´estar a prop d´un cim
assegudes a un revolt del camí
podrem palpar i notar
que en estar , mirar i escoltar
el silenci pot parlar.....



lali

jueves, 26 de febrero de 2009

FLAMA D´ESPELMA




Es llum i claror

en mig de la foscor

la miro i l´observo

de que hem vol parlar?

dansa,s´aixeca i va bategant

al ritme del cor de qui l´esta mirant

pot ella saber en que estic pensant?

o sols esta aqui per fer-me costat....

m´agrada la penombre que m´esta envoltant

som ella i jo....

i ens estem comunicant !!!!!!




Lali

martes, 24 de febrero de 2009

EL "MEU "CONTE INFANTIL........



Els contes infantils, que tots hem sentit algun cop,ens acompanyen al llarg del temps, i es ben curios de rellegir-los, perque amb els anys veus que realment tenent un missatge important, moral, etic mistic......................, i que quasi segur ens va marcar.......aqui us deixo un fragment del que jo anomeno el MEU CONTE:


"Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.

(......)

Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.

Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...

La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.

L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...(......)

L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca. (.........).

Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.

Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:

- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!

I l'aneguet va respondre

- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això

- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.

L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany"


de HANS CHRISTIAN ANDERSEN

domingo, 15 de febrero de 2009

NUVOL O TERRA...........


Aqui, a dalt del nuvol
tots som iguals......
tots som vapor d´aigua
la nostra esencia pura
pero sabem que en qualsevol moment
ens condensarem i ens transformarem
per fer el nostre cami...
sera en forma de pluja....??
sera com a floc de neu....??
serem calamarsada o pedregada...???
que mes dona, el que si es cert
es que hem de sortir d´on estem
el nuvol
i baixar a la terra....


Cadascu ho fara al seu moment
i en el lloc adient...
tindrem companys de descens
uns seran aigua, altres neu o pedregada..
potser no ens acompanyin tot el cami
uns es vaporitzaran abans
d´altres es transformaran o
arrosegats per el vent canviaran de direccio
pero el desti es el mateix
arribar a la terra.....


A on anirem a parar?
quin lloc ens tocara?
a la mar......
al cim de la muntanya....
al riu....
als conrreus.....
a un parc ple de flors...
a les ciutats......

Cada un hem de disfrutar del nostre desti
sabent que tot es temporal
perque el temps ens vigilara
sabent que ens hem de tornar a vaporitzar
i ens tornarem a trobar a dalt d´un nuvol altre cop...
plens d´experencies a compartir
fins que es torni a iniciar
el nostre cicle vital...


La nostra esencia es la mateixa
pero quina es la notra llar?
la terra.....
el nuvol......
o tant se val.....



lali

miércoles, 11 de febrero de 2009

AMB EL LLIRI A LA MA.....


El meu Pare, quan jo era petita
hem deia tot sovint que jo portava
"el llirir a la ma"
Allavors, a mi hem venia
la imatge d´inocencia
de quan fent la comunio
vaig portar aquesta flor
a la Verge Maria


Despres, a l´adolescencia
seguia la mateix expressio
i jo a les hores ho vivia
con un pes dins del meu cor
dons veia que els demes
no ploravan tant com jo.


En ser jove i formar familia
vaig viure la dualitat
de ser qui era jo
i a l´hora ser acceptat
lluitant per sobreviure
i sentir-me estimat
seguia tenint el meu "lliri" a la ma
tot i portant-lo amagat
vaig voler sembrar llavor
dins de la meva llar.


Ara , a la maduresa, he entes
que un no pot ser qui no ets
i que aquesta sencilla flor
es per mi significat
d´humiltat, inocencia i honestitat
a l´hora que d´alegria
per aixo estic contenta
de que el meu Pare en el seu moment
hem digues aquesta frase
que encara que jo no entengues
ha estat la meva guia

Encara veig el somriure
del meu Pare al dir-me
"vas amb el lliri a la ma"
i recordo el seus ulls
blaus com el cel, de dia
amb mirada profunda
volen-te sempre ajudar
recordo aquest ser huma
que hem va acompanyar
en el trajecte de la vida.


Et trobo molt a faltar
PAPA



Lali

martes, 3 de febrero de 2009

EL RETORN D´UNA AMIGA

Fa dies que la noto
fa dies que hem ronda
esta buscant com apropar-se
i jo no se si vull la seva companyia


Havia estat una bona amiga
haviem tingut llargues converses
quasi totes amb les llagrimes als ulls
i se que tinc molt que agrair-li


Jo la volia tenir amagada
com un nen petit amaga al seu amic invisible
i de vegadas ho aconseguia
pactava amb ella
la deixava ficar-se entre els llençols
de matinada
a canvi de que la resta del dia
encara que estigues aprop
no es deixes veure


Es ser desagraida no voler que ara s´acosti?
o es que m´ha de dir alguna cosa....
potser no la vull sentir
potser no la vull escoltar
pero se que no la puc ignorar



Se que l´haure de deixar entrar
i que l´haure déscoltar
pero primer haure de pactar
quan de temps es vol quedar


No puc ignorar la seva existencia
aixi que li donare la benvinguda
a la meva amiga ...
TRISTESA




Lali

lunes, 2 de febrero de 2009

LA CARICIA DE LA PLUJA

Es de matiada, i sento com cau la pluja a fora, la seva remor hem fa enroscar-me mes a dins del llit, m´agrada de sentir-la....., d´escoltar-la.........,hem sento acompanyada, i a l´hora agraida, agraida pel be que fa a la natura, per la necesitat que en te el ser huma......mai m´ha agradat que ,quan fa un dia plujos, hi hagi persones que utilitzin l´expresio de que "fa un dia lleig".....


Us heu fixat el color verd dels arbres mullats.......?

Heu mirat el color blau que te el mar.......?

I l´olor a terra mullada............?


Sempre m´ha agradat pasejar sota la pluja i notar com s´empapan els cabells i com l´aigua acaricia el meu rostre........


Lali

domingo, 18 de enero de 2009

L´ALTRE FAMILIA....

Tots tenim un ALTRE FAMILIA,a part de la familia que ens ve donada per la via de sang, la que anem formant mica en mica , amb temps i paciencia, vas coneixent persones , formen part del cami de la vida, unes hi son mes temps i d´altres menys, pero totes son valuoses, i t´ajudan a ser qui ets, a evolucionar, a reafirmar-te o canviar, a enfadar-te i perdonar, a veure que la vida no sols es com un mateix la veu i la viu, sino que hi ha tantes formes de veure-la i viure-la com persones en aquest mon, pots coincidir en alguns aspectes , pero tots som diferents i aixo es ho que fa que t´enriqueixin.


La nit de Cap d´any la vaig pasar amb la meva mare i la meva altre familia, va ser una nit entranyable, plena de moments especials, esta clar que faltaben persones i familiars molt estimats, que no hi eren pero jo els sentia dins del meu cor, els meus fill, les meves germanes i el meu pare,.....



Aquell mateix mati, en un moment , no se si d´inspiracio o "ñoñeria" vaig fer una petita poesia, pero ahir tot sopant, una de les meves "altres" germanes , hem va dir que aquelles quatre lineas no quedesin en el oblit, i crec que la millor forma sera deixar-ho escrit al blog...... i deia aixi:



YO QUERIA EMPEZAR EL AÑO
EN PAZ Y ARMONIA
Y AQUI ESTAMOS TODOS AÑADIENDO
A ESTE DIA ALEGRIA


MI MADRE ESTA AQUI
ES UNA GRAN COMPAÑIA
Y SERA UN ORGULLO PARA MI
ESTAR JUNTO A ELLA
HASTA EL FIN DE SUS DIAS


JULIO, AHORA TE TOCA A TI
GRACIAS POR PERMITIR
QUE HOY ESTE AQUI
MI OTRA GRAN FAMILIA
QUE SON FELI, MIREIA Y MARIA


CON HUMILDAD OS DIGO
QUE AUNQUE NO SOY MUY EXPRESIVA
CADA DIA DESDE MI CORAZON
LE MANDO UN BESO
A "NUESTRA FLORETA"
MIREIETA.


FELI Y MARIA
COMPAÑERAS Y AMIGAS
TODOS RECORDAMOS QUE AQUI
OCURRIO LO QUE OCURRIO
Y YO ME ALEGRO Y DOY GRACIAS
PORQUE ESTO NOS UNIO


YO NO SOY PERFECTA
PERO SOY AMIGA
POR ESO OS QUIERO DECIR
QUE GRACIAS POR ESTAR AQUI
Y SER MI OTRA GRAN FAMILIA.


OS QUIERO




Lali

sábado, 17 de enero de 2009

NOVES ETAPES.......?

Ja han pasat uns quants dies del meu aniversari......ja en tinc cinquanta!!! i la veritat es que impresiona pensar-ho.....hi han tants "tipics i topics" sobre aixo.


El que si crec es que estic en una nova etapa, en la vida tot son etapes en les que desenvolupes diferents qualitats o aspectes personals, i tot i que ens agradi posar-hi data o moment significatiu, no sabria dir clarament en quin moment va començar, seria facil de dir que el dia del meu aniversari, pero se que no es aixi, que a les etapes s´hi va arribant mica en mica, i que un fet concret pot ser en tot cas la presa de consciencia .


I si que en soc de conscient !!!!, perque se be que es el que no vull deixar de ser , i tambe a qui vull coneixer millor, i estimar mes , A MI MATEIXA !!!!



lali

martes, 6 de enero de 2009

AVUI SOLS PUC CANTAR................


En un dia com avui, tinc ganes de cantar ben fort , a ple pulmo.....i la canço que hem ronda diu aixi:



Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio dos luceros que cuando los abro
Perfecto distingo lo negro del blanco
Y en el alto cielo su fondo estrellado
Y en las multitudes el hombre que yo amo.

Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el sonido y el abedecedario
Con él las palabras que pienso y declaro
Madre amigo hermano y luz alumbrando,
La ruta del alma del que estoy amando.

Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la marcha de mis pies cansados
Con ellos anduve ciudades y charcos,
Playas y desiertos montañas y llanos
Y la casa tuya, tu calle y tu patio.

Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio el corazón que agita su marco
Cuando miro el fruto del cerebro humano,
Cuando miro al bueno tan lejos del malo,
Cuando miro al fondo de tus ojos claros.

Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto,
Así yo distingo dicha de quebranto
Los dos materiales que forman mi canto
Y el canto de ustedes que es el mismo canto
Y el canto de todos que es mi propio canto.

Gracias a la vida
Gracias a la vida
Gracias a la vida
Gracias a la vida.

Fuente: musica.com

Violeta Parra