jueves, 26 de febrero de 2009

FLAMA D´ESPELMA




Es llum i claror

en mig de la foscor

la miro i l´observo

de que hem vol parlar?

dansa,s´aixeca i va bategant

al ritme del cor de qui l´esta mirant

pot ella saber en que estic pensant?

o sols esta aqui per fer-me costat....

m´agrada la penombre que m´esta envoltant

som ella i jo....

i ens estem comunicant !!!!!!




Lali

martes, 24 de febrero de 2009

EL "MEU "CONTE INFANTIL........



Els contes infantils, que tots hem sentit algun cop,ens acompanyen al llarg del temps, i es ben curios de rellegir-los, perque amb els anys veus que realment tenent un missatge important, moral, etic mistic......................, i que quasi segur ens va marcar.......aqui us deixo un fragment del que jo anomeno el MEU CONTE:


"Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.

(......)

Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.

Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...

La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.

L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...(......)

L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca. (.........).

Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.

Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:

- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!

I l'aneguet va respondre

- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això

- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.

L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany"


de HANS CHRISTIAN ANDERSEN

domingo, 15 de febrero de 2009

NUVOL O TERRA...........


Aqui, a dalt del nuvol
tots som iguals......
tots som vapor d´aigua
la nostra esencia pura
pero sabem que en qualsevol moment
ens condensarem i ens transformarem
per fer el nostre cami...
sera en forma de pluja....??
sera com a floc de neu....??
serem calamarsada o pedregada...???
que mes dona, el que si es cert
es que hem de sortir d´on estem
el nuvol
i baixar a la terra....


Cadascu ho fara al seu moment
i en el lloc adient...
tindrem companys de descens
uns seran aigua, altres neu o pedregada..
potser no ens acompanyin tot el cami
uns es vaporitzaran abans
d´altres es transformaran o
arrosegats per el vent canviaran de direccio
pero el desti es el mateix
arribar a la terra.....


A on anirem a parar?
quin lloc ens tocara?
a la mar......
al cim de la muntanya....
al riu....
als conrreus.....
a un parc ple de flors...
a les ciutats......

Cada un hem de disfrutar del nostre desti
sabent que tot es temporal
perque el temps ens vigilara
sabent que ens hem de tornar a vaporitzar
i ens tornarem a trobar a dalt d´un nuvol altre cop...
plens d´experencies a compartir
fins que es torni a iniciar
el nostre cicle vital...


La nostra esencia es la mateixa
pero quina es la notra llar?
la terra.....
el nuvol......
o tant se val.....



lali

miércoles, 11 de febrero de 2009

AMB EL LLIRI A LA MA.....


El meu Pare, quan jo era petita
hem deia tot sovint que jo portava
"el llirir a la ma"
Allavors, a mi hem venia
la imatge d´inocencia
de quan fent la comunio
vaig portar aquesta flor
a la Verge Maria


Despres, a l´adolescencia
seguia la mateix expressio
i jo a les hores ho vivia
con un pes dins del meu cor
dons veia que els demes
no ploravan tant com jo.


En ser jove i formar familia
vaig viure la dualitat
de ser qui era jo
i a l´hora ser acceptat
lluitant per sobreviure
i sentir-me estimat
seguia tenint el meu "lliri" a la ma
tot i portant-lo amagat
vaig voler sembrar llavor
dins de la meva llar.


Ara , a la maduresa, he entes
que un no pot ser qui no ets
i que aquesta sencilla flor
es per mi significat
d´humiltat, inocencia i honestitat
a l´hora que d´alegria
per aixo estic contenta
de que el meu Pare en el seu moment
hem digues aquesta frase
que encara que jo no entengues
ha estat la meva guia

Encara veig el somriure
del meu Pare al dir-me
"vas amb el lliri a la ma"
i recordo el seus ulls
blaus com el cel, de dia
amb mirada profunda
volen-te sempre ajudar
recordo aquest ser huma
que hem va acompanyar
en el trajecte de la vida.


Et trobo molt a faltar
PAPA



Lali

martes, 3 de febrero de 2009

EL RETORN D´UNA AMIGA

Fa dies que la noto
fa dies que hem ronda
esta buscant com apropar-se
i jo no se si vull la seva companyia


Havia estat una bona amiga
haviem tingut llargues converses
quasi totes amb les llagrimes als ulls
i se que tinc molt que agrair-li


Jo la volia tenir amagada
com un nen petit amaga al seu amic invisible
i de vegadas ho aconseguia
pactava amb ella
la deixava ficar-se entre els llençols
de matinada
a canvi de que la resta del dia
encara que estigues aprop
no es deixes veure


Es ser desagraida no voler que ara s´acosti?
o es que m´ha de dir alguna cosa....
potser no la vull sentir
potser no la vull escoltar
pero se que no la puc ignorar



Se que l´haure de deixar entrar
i que l´haure déscoltar
pero primer haure de pactar
quan de temps es vol quedar


No puc ignorar la seva existencia
aixi que li donare la benvinguda
a la meva amiga ...
TRISTESA




Lali

lunes, 2 de febrero de 2009

LA CARICIA DE LA PLUJA

Es de matiada, i sento com cau la pluja a fora, la seva remor hem fa enroscar-me mes a dins del llit, m´agrada de sentir-la....., d´escoltar-la.........,hem sento acompanyada, i a l´hora agraida, agraida pel be que fa a la natura, per la necesitat que en te el ser huma......mai m´ha agradat que ,quan fa un dia plujos, hi hagi persones que utilitzin l´expresio de que "fa un dia lleig".....


Us heu fixat el color verd dels arbres mullats.......?

Heu mirat el color blau que te el mar.......?

I l´olor a terra mullada............?


Sempre m´ha agradat pasejar sota la pluja i notar com s´empapan els cabells i com l´aigua acaricia el meu rostre........


Lali