Avui es un dia d´aquells foscos i tristos
mes fosc i mes trist ....perque al carrer fa sol
i jo soc aqui, a l´habitacio, tancada i sola
conversant amb mi mateixa
i amb una companya de fa temps....la fibromialgia...
a vegades es com una amiga, perque ella sap tot de mi
les angoixes, les pors, les fustracions,les limitacions ...
pero tambe sap de les meves ganes de viure, de riure,de treballar,
de conversar amb amics, d´estar amb la familia .....
en fi ....de disfrutar el que porta la vida
el dia a dia......
Pero avui es diferent, avui estic enfadada...
amb mi mateixa?,amb ella?,
no se, posiblement les dues siguem la mateixa
pero quan tinc que fer una aturada
quan no puc anar a treballar
quan no puc ni cuidar de la meva llar
no puc estar amb el somriure al meu rostre
quan amago les llagrimes d´impotencia
i sols hem queda esperar....
que la medicacio extra faci efecte
que el dolor pasi
i tornar a ser al menys....
la sombra del que jo era....
del que jo soc......
Avui estic especialmet enfadada i trista !!!!
i no ho vull amagar !!
Lali
