QUASI UN ANY.......

Com pasa el temps....

ja fara un any del meu accident...

es el primer cop que l´anomeno en aquest blog

qui ja hem coneixia , podia asimilar alguns de les meves paraules

pero qui no , potser tant sols ecoltava el meu cor

no se si he estat arrogant

pensant que tenia algo a a dir o a aportar

pero jo volia expresar

i volia mostrar ,

aquesta part de mi que no es sol ensenyar

Hem sento satisfeta, per ho viscut i ho experimentat

ha estat tot una gran oportunitat

Com es sol dir, he tornat a neixer....

se que soc la mateixa....pero d´un altre manera

soc cosncient de la fagilitat de la vida

he apres que una paraula no dita...... se l´emporta l vent

que un peto o una abraçada no feta....se l´emporta el temps

i que un comentari a un blog no escrit......no es pot recuperar

tot es irrepetible

a l´hora que tot es sustituible

el dolor fisic ha passat en gran part

el millor analgesic i medicament

les persones que m´han acopanyat

i que han buscat un forat dins del seu temps

per estar al meu costat

i tots vosaltres , amic anonims ....bloguers....

que tambe m´heu escoltat

les gracies us vull donar

No us penseu que vull dramatitzar

la meva vida no ha estat en perill

pero la meva comprensio d´ella.....si

Per tot aixo un vull agrair

tot el que m´heu ajudat

petons, abraçades .....i les vostres paraules

han estat les meves companyes

Gracies a tots.....!!!!!!

no he estat sola en cap moment

i se que soc afortunada......per haver tingut l´accident !!!!!!





Amb humilitat


Lali

PREMI A .......

GRACIES JUREMA, ES UN HONOR QUE HAGIS PENSAT AMB MI

QUAN TRIGARAS A ARRIVAR ??

Fa temps que se que estas aprop

noto que la distancia cada cop es menor

jo que que ens hem de trobar

quan sigui el moment se que vindras

potser ja ens hem creuat

pero segurament no ens hem mirat

pero en els somnis veig els teus ulls brillar

i noto l´escalfor de la teva ma

quan anem plegats caminant

sota els estels que ens acompanyaran

tenim un futur per devant

per descobrir i experimentar

pero.......

i si has pasat de llarg ??

i si no ens hem identificat ??

i haura un altre oportunitat ??




Lali

CLAVE DE SOL

Como tantas otras cosas que intentaron enseñarme de pequeña, y no aprendi, como era de esperar, fue la musica.
Divagando entre mis recuerdos, surgen palabras, frases.....con las que ahora juego y hago paralelismos, una de ellas es "clave de sol", que segun recuerdo es el inicio de la escritura musical, .....y resuena en mi cabeza " la clave esta en el sol" (astros, cosmos..) el inicio de la existencia, que recorre un camino dentro de un pentagrama ( entre siete planos....)y en que vamos insertando, situaciones, acciones , experiencias,(notas musicales....) para conformar una melodia,y que su resultado de armonia, equilibrio, sintonia se suele valorar al final de la vida (cancion, pieza musical....)que no todos los oidos o personas que nos rodean ,aprecian de la misma manera (criticos, especialistas musicales....)pero siempre es digno de ser escuchado y en el fondo y en esencia es vibracion en el espacio......ES VIDA.....


Lali

UNAS FRASES.........

DONDE ESTOY CUANDO ME NECESITO ?????



DONDE ESTOY CUANDO ME BUSCO ??????



SOLO ENCUENTRO MI PROPIA SOMBRA.....



Y YO NO ME ESCONDO !!!


Lali

ESTIC EMOCIONADA !!!!!

VULL COMPARTIR AMB TOTS ELS QUE US ACOSTEU PER EL MEU ESPAI EL QUE HE REBUT, AQUEST PREMI DE MARIA JESUS.LA MEVA FADA PREFERIDA(ZONA ILUMINADA)

EN TOT CAS T´HAURIA DE DONAR JO LES GRACIES PER ESTAR ......I PER ESCRIURE !! SEMPRE ES UN PLAER LLEGIR-TE


Lali

SI ME´N VAIG ABANS QUE TU.........

Si me´n vaig abans que tu, no ploris per la meva absencia; alegra´t per tot el que hem estimat junt.

No hem busquis entre els morts, on mai varem estar; trobe´m en totes aquelles coses que no haurien existit si tu i jo no ens haguessim conegut.

Jo estare al teu costat, sens dubte en tot el que hem creat junts ; en els nostres fills per suposat, pero tambe en els amics i coneguts, en la suor compartida en el plaer, en la suor del treball i en les llagrimes que intercanviarem.

I en tots aquells que passaren al nostre costat i que, irremediablement, reberen alguna cosa de nosaltres ; i porten inorporat, sense ells ni nosaltres notar-ho, quelcom de mi i quelcom de tu.

Tambe els nostres fracassos, les nostres indolencies i els nostres pecats, seran testimonis permanents de que hem estat vius i no vam ser angels , sino humans.

No et lliguis als records ni als objectes, perque on sigui que miris que hi hagim estat, amb qualsevol que parlis que ens conegues, alli hi haura quelcom meu ;allo seria diferent,pot ser inapreciablement diferent, pero indubtablement diferent, si no haguessim acceptat viure junts el nostre amor durant tants anys ; el mon estara ja per sempre esquitxat de nosaltres.

No ploris per la meva absencia,perque sols et faltara la meva paraula nova i la meva calor d´aquest moment . Plora si vols,perque el cos s´ompla de llagrimes devant de tot allo que es mes gran que ell, que no es capaç d´entendre pero que compren com alguna cosa grandiosa ; perque quan la llengua no es capaç d´expressar una emocio, ja solament poden parlar els ulls.

I viu....Viu creant cada dia i mes que abans .Perque jo no se com, pero estic segur de que desde la meva altre presencia jo tambe estare creant al teu costat, i sera precisament en aquest acte de portar alguna cosa que no estava, on ens retrobarem .Sense entendre-ho molt be,pero aixi. Com els grans de blat que no entenen perque el seu company mort en el camp ha donat vida a molts nous companys.

Aixi,amb aqueta esperança, hauras de continuar deixant petjades, perque quan la teva mort ens torni a donar la mateixa veu, quan la nostra proxima abraçada ens incorpori ja sense ruptura a l´Unica Creacio, molts puguin dir de nosaltres : " Si no ens haguessim estimat, el mon estaria molt enrera "


Anonim.....?????

Escrit que estava a la bustia de la meva Mare (sense sobre ni remitent)pocs dies despres de l´enterrament del meu Pare.