QUAN EL DIA CLAREJA................

Com molts matins, avui he vist con deperta el dia, com de la foscor surt la llum, com tot torna a viure quan de fet saps que la vida no para mai, sigui clar o fosc........pero com sempre , per mi, son moment magics, ........moment on jo estic amb mi mateixa, on el meu dialeg intern el sento sense interrupcions, on jo no hem puc enanyar i tampoc disfraçar els meus sentiment i les meves emocions, on la meva petita existencia agafa dimensions quasi desconegudes.........


Pero avui flueix un sentiment , un de molt clar i consistent, un per aixo , que a l´hora que dessitjat, mai pot ser atrapat, perque sols que la teva ment el vulgui retenir- lo un segon....en aquell mateix moment ja ha fugit!! , ho se per ho he intentat, tant sols pots gaudir-ne, i agrair sertir-lo, es un sentiment de SERENITAT !!!!!!!.


S´hem escapa el poder-ho expresar en paraules, es armonia pura , es de sintonia entre el meu mon intern i l´extern, i a l´hora saber que ja no hi ha cap barrera entre aquets mons, que jo soc jo, i al mateix temps ho soc tot , aigua, llum , forcor, alegria, aire,musica, foc, sol i estels............... es on tot es pot enendre, on tot pot passar, on tot es acceptat, ........i res d´aixo la meva ment ho enten, pero on si el meu cor ho sent .


Ja se que no esta a le meves mans........................pero m´agradaria tant que no s´allunyes!!!!!!




Lali

QUAN UN ES SENT PETIT DEVANT TANT D´AMOR.....

Ahir vaig anar al Centre Sant Medir, un petit palauet situat al ben mig del bosc de Collserola, un centre on hi han Nens amb diferentes disminucions psiquiques, fisiques, autistes i de ben segur que d´altres que jo no arribo a entendre, i dic Nens perque no ho puc dir d´altre forma,per la seva inocencia,la seva alegria i el seu carinyo, i aixo no te a veure amb l´edat.

Van fer la festa Nadalenca, una Gran Misa, on aquest ritual va recobrar amb força al seu significat, on no podies mes que somriure i plorar a l´hora interiorment, per aixo va ser Gran, vem apludir per l´alegria del neixament de Jesus, vem cantar ben fort, vem fer volar tovallons de paper, ens vem donar les mans amb tendresa i, vem dessitjar pau d´esperit i repartir petons i vem donar Gracies per el que es la Vida .

Hi habia els Nens, els seus familiars( alguns ja no en persona) , diferents parents, amics, i tot el personal del Centre......quina alegria es respiraba, quan carinyo es repartia i quanta estimacio ens envoltava.................

I tot aixo, es un regal marevallos, es el millor regal que un pot rebre en aquestes dates, ...perque la meva presencia no te cap valor, no estic fent cap obra de caritat,no estic fent cap favor a ningu,(com podria algu pensar)... ......jo sols soc un petit ser huma que va rebre un Gran Regal........l´oportunitat de respirar AMOR


Lali

QUE SANTA LLUCIA ENS CONSERVI.....

Avui, tretze de desembre es Santa Llucia , la Patrona dels Cescs, hi ha la dita popular, "Que santa llucia ens conservi la vista", i de debo que quasi defuixo el plantejar-me la vida sense aquest do que es la vista, pero de tant en tant s´ha de valorar el que tenim i sobre tot l´us que en fem......no hem d´oblidar ho afortunats que som de poder veure el sol, la lluna, la natura i tambe altres coses tant quotidianes com la nostre casa, el nostre carrer, la televisio, el cinema, els aparadors de les botigues i sobre tot a les persones que ens envolten..............

Hem paro a pensar que faria si no veies un somriure de un nen o una cara arrugada d´una velleta, ....

Pero una de les coses que mes m´agrada mirar son els ulls de les persones i les expresions de les seves cares , sobre tot de les persones properes, mirant veus com estan, quins anims porten, si pateixen o estan feliços, si voldrien plorar o riure, si el que surt de la seva boca quan parlen es el que realment volen dir...realment es una porta d´entrada al seu interior...i vull pensar que amb aquesta visio, encara que no sempre l´encerti, puc donar la meva resposta, de vagades un somriure, de vagades una paraula, una caricia, una abraçada o un peto....

Per aixo sobre tot, n´encomano a SANTA LLUCIA perque hem conservi la vista.


Lali

FER DE MARE...FER DE FILLA.....

No ho se fer millor...es facil de dir, i jo ho utilitzo en moltes ocasions, pero de debo que no ho se fer millor?

Estimar no es facil i demostrar-ho encara ho es menys, o vaig equivocada? , val a dir que segurament si. si soc honesta amb mi mateixa.

Un neix sent "fill", tot i aixi, amb el pasar del temps,vas evolucionant i amb els anys et trobes fent de fill "adult", es a dir , vetllant pel benestar dels pares que tambe s´han fet grans, en el meu cas i en el moment present , acompanyant a la MARE en la seva vellesa.

D´altre banda, mentre ets fill, un mateix, i com a cosa normal que porta la vida i que de fets has desitjat i somiat, et tornes MARE.....al igual que quan ets petit ejerceixes de fill amb naturalitat, quan els propis fills son petits el exercici de mare es desenvolupa amb naturalitat....pero tambe pasa el temps , i els fills pasan a ser nens, adolescents, joves i ........adults!!

El temps a anat pasant i un mateix tambe s´ha fet mes gran, i aixo que no te gaire importancia per si sol, si que la te perque resulta que hem trobo amb una edat fen de MARE-FILLA!!!!............

El meu cor te espai per LA MARE, ELS FILLS i molt mes....pero combinar els dos rols m´esta resultant dificil, per un costat penso amb els fills, viuen amb mi, i jo que n´estic de contenta i satisfeta ! . Tambe tinc molt propera a la mare, pasa moltes estones al meu costat, i que afortunada que hem sento!!.

Pero m´adono que aixo no sera per sempre i que ara en el present, momet que no aprofiti, sera moment perdut...paraula que no digui o que no escolti, paraula que no es recupera............., abraçada que no dongui, sera abaçada no rebuda.............


Hem questiono si ho estare fent be, si el temps que estic amb una de les parts li pren el temps a l´altre part , jo ho voldria compartir, combinar, i que ambdues parts es sentisin contentes ......

Pero............no ho se fer millor

US ESTIMO MOLT SONIA, ALBERT I MAMA

Lali

LA PALMERA

He estat 21 dies veient per la finestra a una nova confident, sabent que era temporal l´hi he entregat tots els meus anels, les meves pors, i les meves esperances, ....m´ha vist riure i plorar....hem feia companyia,de bon mati ja hi era quan hem despetava i vigilava el meu son a la nit, tot i que jo no la veia ,sabia que estava alla, al meu devant...

Jo parlava amb ella, li demanava que m´ensenyes .....que hem digues els seus secrets....i ella a la seva manera hem contestava...................


Si feia vent ...ballava, es deixava portar al ritme de la natura.
Si feia sol......obria els seus braços i gaudia.
Si plovia.......s´empapava i alimentava de l´aigua, amb la seguetat de que la tempesta pasaria.


Lali

QUE LLARGA QUE ES FA SEMPRE L´ESPERA.....

Aquest començament de la canço de Maria del Mar Bonet, s´ajusta molt a la meva realitat actual, .....espera i espera i espera....i avui ja ha arribat el dia, i ara hem questiono si la espera ha estat profitosa, si no haure estat tant pendent de la data d´avui, que s´haura escapat algo de l´experiencia de cada moment.


Son d´aqueslls consells que omplen la boca al dir-los "ho important es el cami", m´he sentit dir-ho a altres persones i dir-m´ho a mi mateixa tants cops,que quan la vida ens porta a una situacio concreta com la actual, realment reflexiones, si el propi comportament ha estat adequat,o a nivell del que surt de les nostres paraules.


Lali

TINC FRED...

Tinc fred, molt de fred....pero no tremolo, sols faig que donar voltes al llit, busco escarfor...m´embolico amb els llençols ben enrotllada, tot i que no estava destapada....estic dormida o desperta?..somio ? ...tinc un garbuix d´imatges al cap....segueixo amb els ulls tancats, no vull despertar, es de matinada... i segueixo tenint fred......i m´adono de que el fred ve de dins del meu cos, no de fora......es un vuit interior, com un forat que cada cop es fa mes gran,...no fa por, no es un malson, ....tant sols vui escalfor.....tant sols vull.....una abraçada!!!

Segueixo al llit, i al moment es fa la calma, la sensacio es de que algo o algú hem tapa i m´acadona, es suau, es tranquil, es amoros.......es un ANGEL????



Lali

DATAS PER RECORDAR..

Tots tenim dates per recordar, celebrar i felicitar....hi han les que ja et venen donades, com la data de naixement, el dia del sant, tant els propis com els familiars. Tambe hi han les dates per questions socials , en les que sol ser quasi obligatori estar content, Nadal, Reis, Verbenes.

Pero les que a mi m´agraden son les dates "intimes", les que es monta un mateix al llarg del cami que es la vida, i que els hi dona el valor i l´importancia que vol, pero que al llarg del temps aquestes mateixes dates son variables en la seva propia importancia i valor....dates que coneixes a algu especial, data en la que saps que estas embaraçada, dates en que algu que ha compartit la teva vida s´allunya o s´en va del teu costat....

En les dates "intimes", quan arriba el moment , hem conecto amb un una varietat de sentiment i emocions molt variable, cada any son diferents, i aixo tambe es curios, contrastar com hem sentia d´un any a l´altre...


Lali

CARRETERA DE CURVES

Ultimament tinc un record recurrent, la carretera de curves que cada estiu, quan era petita, teniem la valentia de transitar tota la familia, hem refereixo a la carretera que anava de Lloret de Mar a Tossa de Mar.

Hem refereixo a la de fa , pel cap baix, uns treinta anys...era tot un simbol i un repte..cada revolt era una aventura i el cami es feia llarg, que fer per pasar el temps ? dons era molt facil, mirar per la finestra, i observar,.... de vegades es podia veure al fons el mar ben blau, d´altres un camp tot vermell per les rosellas, ...els arbres , els ocells, .....tot aixo acompanyat de diferentes olors i sorolls.

Actualment la distancia es la mateixa, pero el temps corria de forma diferent, i arrivar a desti simbolitzava un munt de coses...correr i riure, ...mar i muntanya....bicicletes i excursions....ballar sardanes .... i tot sense rellotge!!!!


Lali

ja deu ser el moment....

Fa temps que aixo d´obrir un BLOG esta pensat, meditat, rumiat, pero com moltes coses a la meva vida, ho habia posposat, amb una bona excusa, aixo si, buscar una data significativa...

Algu m´ha fet veure que el moment idoni no existeix, ni per aixo ni per altres moltes coses, que tant sols es questio de fer....garcies Dolors per insistir.

Reconec que tinc els meus dubtes i les meves pors, he anat visitant blogs i realment el llisto esta molt alt, jo no se si estare a l´alaçada, pero ja he arribat, ja soc aqui....sera que ja es el moment?



Lali