jueves, 27 de noviembre de 2008

LA PALMERA

He estat 21 dies veient per la finestra a una nova confident, sabent que era temporal l´hi he entregat tots els meus anels, les meves pors, i les meves esperances, ....m´ha vist riure i plorar....hem feia companyia,de bon mati ja hi era quan hem despetava i vigilava el meu son a la nit, tot i que jo no la veia ,sabia que estava alla, al meu devant...

Jo parlava amb ella, li demanava que m´ensenyes .....que hem digues els seus secrets....i ella a la seva manera hem contestava...................


Si feia vent ...ballava, es deixava portar al ritme de la natura.
Si feia sol......obria els seus braços i gaudia.
Si plovia.......s´empapava i alimentava de l´aigua, amb la seguetat de que la tempesta pasaria.


Lali

1 comentario:

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Preciós el teu escrit. Que n'és de curiós el que podem arribar a fer i pensar quan tenim limitació d'espai i moviments.

Tu has marxat d'allà. Ella però restará immobil vetllan a d'altres que pasarán per la mateixa habitació. Amb les seves pors, esperances .....

Una forta abraçada