sábado, 18 de abril de 2009

IMATGE REAL ?....O REFLEX?



VAIG PASSEJANT, MIRANT I OBSERVANT
TOT TE EL SEU ENCANT
ELS MEUS ULLS VOLEN CAPTAR TOT EL QUE VEUEN
PER DESPRES PODER VISUALITZAR I RECORDAR
AL PAIS ON HE ESTAT


HI HA PLACES I MONUMENTS
I ELS MEUS PEUS S´ATUREN EN TOT MOMENT
TAMBE ESTA PLE DE GENT
I JO M ´ADONC QUE SOC UN D´ELLS

VOLENT SORTIR D´AQUELL GARBUIX
CAMBIEM DE DIRECCIO
TROBANT UNS CARRERONS
PLE D´ENCANT I DE RECONS
ENS ACOMPANYA EN EL CAMI
ELS CANALS DE LA CIUTAT
JA QUAN EL SOL ES PON
I ATURADA DALT D´UN PONT
VEIG UNA IMATGE QUE HEM CONMOU


L´AIGUA FA DE MIRALL
I TOT EL QUE ELS MEUS ULLS VEUEN
ESTA BEN DUPLICAT
I EL CAP HEM DIU
QUE SERA EL MES REAL?
EL QUE VEIG AMB EL CAP CLUC?
O EL QUE VEIG AMB EL CAP ALT?

NO ES AIXO COM LA VIDA REAL?
A VOLTES L´IMATGE I EL REFLEX
SON EL MATEIX
A VOLTES SON BEN DIFERENTS
PERO TOTS BE SABEM
QUE L´ESENCIA SI QUE HI ES
EN TOT MOMENT


Lali

9 comentarios:

Swami dijo...

Malgrat tot, si t'agueres llençat a l'aigua l'imatge s'haguera esvaït i els edificis de dalt hagueren quedat intactes. Perquè, digüen aquells que saben, que allò "real" és el que està a dalt, i l'imatge allò que roman a sota. Però ens agrada viure entre les imatges i crear un món real d'una simple virtualitat. O, potser, tot açò estiga errat i, edificis i imatges, siguen totes dues igual de reals i l'únic irreal siga la nostra definició de "realitat".

Salut.

SHOBOGENZO dijo...

Poetessa i mestre de la mà. Una bona combinació que fa gaudir a aquesta definició de la realitat que us llegeix, imatge real o reflex... No ho sé.

Només sé, que els meus petons envers tots dos, són ben reals i amorosos.

Boniques i tendres roses, ara que Sant Jordi està a punt de fer-se realitat!

horabaixa dijo...

Hola Lali,

El mes real? el que tu vulguis veure i recordar. Et sembla poc?

Una abraçada

Kreski dijo...

Nada es como se vé mi querida amiga... al menos sé que cuando hablo con amor...es porque lo tengo y si lo tengo es porque Dios me dá sus reflejos.No será que ese bello lugar refleja la luz de tu ser?...Eso somos ...luz...vibración...energía ...Amor.
Y como dices tú... mil petons!!!

pluja dijo...

Quin relat tant bonic! M'has fet recordar un moment que vaig viure una vegada a la vora d'un llac en el que em van passar pel cap pensaments similars.
la realitat a vegades és un reflex i a vegades un miratge!

Mari dijo...

Els Hindús empren la paraula Maya per tal de referir-se a la il.lusió. Ara bé, els occidentals no hem entès allò què volen dir: Maya és la il.lusió de pensar que hi ha coses il.lusòries i que no són reals.

Maria Jesús dijo...

Jo sempre miro el reflex de les imatges, sobretot, el que deixa la pluja sobre el paviment moll... M'ha agradat molt llegir el teu post

islamespañol dijo...

un fuerte abrazo

encanrad@.

Jurema dijo...

Donde empieza y donde termina la realidad?
Somos creadores de todas las realidades imaginarias!!

Un besazo amiguita.