viernes, 8 de mayo de 2009

LUZ....? SOMBRA.....?


" A MAS LUZ, MAS INTENSA ES LA SOMBRA

Y AMBAS VAN JUNTAS

Y AMBAS COMPONEN LA BELLEZA

LAS DOS SON IMPRESCINDIBLES

PARA DAR PROFUNDIDAD A LA VIDA

PERO HOY,

TODO EL MUNDO SE FIJA UNICAMENTE EN LA LUZ

SIN COMPRENDER QUE LA SOMBRA ES ESENCIAL

EN EL CAMINO DE LA EVOLUCION

Y REALIZACION DE LA PERSONALIDAD

DEJA DE JUZGAR

Y CADA COSA TOMA AUTOMATICAMENTE

SU LUGAR EN LA ARMONIA UNIVERSAL..."


extraido del libro El Sol que mora en las Tinieblas, de Emilio Fiel

4 comentarios:

SHOBOGENZO dijo...

Diguin el que diguin, la perfecció arrela en la bellesa d'aquest ball de llums i ombres. Ambdues necessàries, són les que donen profunditat i sentit a la vida. Si mirem fixament la llum, segur que ens quedem cecs i secs. Si ens quedem fixats en l’ombra, l’ànima vaga perduda, sense alè, humida i llefiscosa.

Però si realment aprenem a contemplar la vida amb els ulls d’un nen_ frase feta que només uns pocs comprenen_ es possible aprendre a viure amb el cor net i lliure de qualsevol judici.

La senzillesa, és com un sospir.

Un petó enorme i una flor senzilla, com tú i com jo.

&& dijo...

N'estic d'acord.

Ara bé, l'ombra apareix quan a la llum s'interposa un obstacle. Sense obstacle, no hi ha ombra, només llum.

Pot l'Evolució convertir els cossos en entitats no obstaculitzadores de la llum?

Una abraçada.

pluja dijo...

I la mort forma part de la vida, i el dolor de l'alegria, i les llagrimes del somriure.. el món està ple d'antagònics que es necessiten els uns als altres per existir. No és bo quedar-se únicament en el cantó fosc però és cert que les estones d'ombra són necessàries perquè valorem amb més força el raig de llum que en un altre moment ens escalfi.

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Potser així valorem?
Potser aixó ens fa por

Una abraçada