lunes, 25 de mayo de 2009

SI ME´N VAIG ABANS QUE TU.........



Si me´n vaig abans que tu, no ploris per la meva absencia; alegra´t per tot el que hem estimat junt.

No hem busquis entre els morts, on mai varem estar; trobe´m en totes aquelles coses que no haurien existit si tu i jo no ens haguessim conegut.

Jo estare al teu costat, sens dubte en tot el que hem creat junts ; en els nostres fills per suposat, pero tambe en els amics i coneguts, en la suor compartida en el plaer, en la suor del treball i en les llagrimes que intercanviarem.

I en tots aquells que passaren al nostre costat i que, irremediablement, reberen alguna cosa de nosaltres ; i porten inorporat, sense ells ni nosaltres notar-ho, quelcom de mi i quelcom de tu.

Tambe els nostres fracassos, les nostres indolencies i els nostres pecats, seran testimonis permanents de que hem estat vius i no vam ser angels , sino humans.

No et lliguis als records ni als objectes, perque on sigui que miris que hi hagim estat, amb qualsevol que parlis que ens conegues, alli hi haura quelcom meu ;allo seria diferent,pot ser inapreciablement diferent, pero indubtablement diferent, si no haguessim acceptat viure junts el nostre amor durant tants anys ; el mon estara ja per sempre esquitxat de nosaltres.

No ploris per la meva absencia,perque sols et faltara la meva paraula nova i la meva calor d´aquest moment . Plora si vols,perque el cos s´ompla de llagrimes devant de tot allo que es mes gran que ell, que no es capaç d´entendre pero que compren com alguna cosa grandiosa ; perque quan la llengua no es capaç d´expressar una emocio, ja solament poden parlar els ulls.

I viu....Viu creant cada dia i mes que abans .Perque jo no se com, pero estic segur de que desde la meva altre presencia jo tambe estare creant al teu costat, i sera precisament en aquest acte de portar alguna cosa que no estava, on ens retrobarem .Sense entendre-ho molt be,pero aixi. Com els grans de blat que no entenen perque el seu company mort en el camp ha donat vida a molts nous companys.

Aixi,amb aqueta esperança, hauras de continuar deixant petjades, perque quan la teva mort ens torni a donar la mateixa veu, quan la nostra proxima abraçada ens incorpori ja sense ruptura a l´Unica Creacio, molts puguin dir de nosaltres : " Si no ens haguessim estimat, el mon estaria molt enrera "


Anonim.....?????

Escrit que estava a la bustia de la meva Mare (sense sobre ni remitent)pocs dies despres de l´enterrament del meu Pare.

6 comentarios:

M. J. Verdú dijo...

Tristes paraules plenes d'emoció, amor i sentiments a flor de pell. Sens dubte, llegir això m'ha commocionat i m'ha deixat sense paraules...

&& dijo...

No tinc paraules.

Anónimo dijo...

La vida ens dóna i pren paper i jo tinc una cançó per a tu:

http://www.goear.com/listen/21282cc/Un-nuvol-blanc-Manu-Guix

Molts petons amiga!

Tom Bombadil

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Impressionant. El que diu, com ho diu. Així com el misteri que l'envolta.

Una abraçada


saps quina paraula surt per verificar? minstico. Fins i tot ho trobo curiós. No et sembla?

M. J. Verdú dijo...

Tens regals al meu blog

pluja dijo...

Ostres, m'he quedat sense paraules. És un escrit molt bonic, però encara m'ha deixat més parada les circumstàncies en les que et va arribar.
Són paraules serenes d'algú que ha estimat.. impressionant.