miércoles, 15 de julio de 2009

QUASI UN ANY.......





Com pasa el temps....

ja fara un any del meu accident...

es el primer cop que l´anomeno en aquest blog

qui ja hem coneixia , podia asimilar alguns de les meves paraules

pero qui no , potser tant sols ecoltava el meu cor

no se si he estat arrogant

pensant que tenia algo a a dir o a aportar

pero jo volia expresar

i volia mostrar ,

aquesta part de mi que no es sol ensenyar

Hem sento satisfeta, per ho viscut i ho experimentat

ha estat tot una gran oportunitat

Com es sol dir, he tornat a neixer....

se que soc la mateixa....pero d´un altre manera

soc cosncient de la fagilitat de la vida

he apres que una paraula no dita...... se l´emporta l vent

que un peto o una abraçada no feta....se l´emporta el temps

i que un comentari a un blog no escrit......no es pot recuperar

tot es irrepetible

a l´hora que tot es sustituible

el dolor fisic ha passat en gran part

el millor analgesic i medicament

les persones que m´han acopanyat

i que han buscat un forat dins del seu temps

per estar al meu costat

i tots vosaltres , amic anonims ....bloguers....

que tambe m´heu escoltat

les gracies us vull donar

No us penseu que vull dramatitzar

la meva vida no ha estat en perill

pero la meva comprensio d´ella.....si

Per tot aixo un vull agrair

tot el que m´heu ajudat

petons, abraçades .....i les vostres paraules

han estat les meves companyes

Gracies a tots.....!!!!!!

no he estat sola en cap moment

i se que soc afortunada......per haver tingut l´accident !!!!!!





Amb humilitat


Lali

7 comentarios:

MySelf dijo...

I a mi m'agrada llegir-te, Lali

Un petó ben fort

&& dijo...

T'has apropat a les fonts de la vida, has begut i has comprés allò que no es pot ensenyar.

Benaurada sigues.

Una abraçada.

Kreski dijo...

Trato de traducir ...mi querida amiga...pero no sé porqué no lo logro...quisiera leerte ...aunque siento tu sensibilidad
Con amor desde el amor incondicional

Mari dijo...

Gràcies per compartir les teves experiències i sentiments.
El moltes ocasions m'he sentit identificada amb els teus escrits. Així te n'adones que no estas tota sola en el món.

Mil petons i endavant.

M. J. Verdú dijo...

Me n'alegro que n'hagis tret allò bo d'una experiència tan traumàtica, de fet, aquest tipus de coses són les que més ens ensenyen. Ja he tornat de les vacances i ho het fet totalment renovada.

pluja dijo...

malauradament a vegades ens hem de trobar en situacions dramàtiques per fer un canvi de mentalitat sobre nosaltres mateixos i la vida, en general. Allò important però és que ara fa un any i que tu ja no ets la mateixa. has après moltes coses que ara apliques i que, de segur, et fan més feliç. A mi m'encanta llegir-te o sigui que... endavant!!!

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Preciós l'escrit. Molt sentiments barrejats.

Diuen que de les coses "dolentes" sempre se'n apren. Cada cop n'estic més segura.

Buscar un forat de temps no ha estat cap sacrifici. Gens ni mica. Compartir xerrades i estones amb tu, ha estat un plaer.

Amb les meves millor intencions. Una forta abraçada