domingo, 21 de diciembre de 2008

QUAN UN ES SENT PETIT DEVANT TANT D´AMOR.....

Ahir vaig anar al Centre Sant Medir, un petit palauet situat al ben mig del bosc de Collserola, un centre on hi han Nens amb diferentes disminucions psiquiques, fisiques, autistes i de ben segur que d´altres que jo no arribo a entendre, i dic Nens perque no ho puc dir d´altre forma,per la seva inocencia,la seva alegria i el seu carinyo, i aixo no te a veure amb l´edat.

Van fer la festa Nadalenca, una Gran Misa, on aquest ritual va recobrar amb força al seu significat, on no podies mes que somriure i plorar a l´hora interiorment, per aixo va ser Gran, vem apludir per l´alegria del neixament de Jesus, vem cantar ben fort, vem fer volar tovallons de paper, ens vem donar les mans amb tendresa i, vem dessitjar pau d´esperit i repartir petons i vem donar Gracies per el que es la Vida .

Hi habia els Nens, els seus familiars( alguns ja no en persona) , diferents parents, amics, i tot el personal del Centre......quina alegria es respiraba, quan carinyo es repartia i quanta estimacio ens envoltava.................

I tot aixo, es un regal marevallos, es el millor regal que un pot rebre en aquestes dates, ...perque la meva presencia no te cap valor, no estic fent cap obra de caritat,no estic fent cap favor a ningu,(com podria algu pensar)... ......jo sols soc un petit ser huma que va rebre un Gran Regal........l´oportunitat de respirar AMOR


Lali

1 comentario:

horabaixa dijo...

Hola Lali,

He quedat conmoguda. Quanta raó. Que egoista em sento.

És bó recordar que no tothom té tot el que creiem que és necesari. I tot i així, aprenem una lliçó. No és curiós.

Bones Festes !!!!