sábado, 10 de abril de 2010

DHARMACHAKRA - MUDRA





AMB EL COR OBERT I AGRAIT COMFIO AMB EL MEU JO SUPERIOR QUE SAP EL QUE ES MILLOR PER A MI EN TOT MOMENT

3 comentarios:

Valaf dijo...

Cert, malgrat que, de vegades, el nostre "jo inferior" pensi el contrari i digui..."ostres, quina putada". Res, segur que aquesta "putada" no és tal i el que ens ha passat, passa o passarà és allò que necessitem per la nostra travessia.

Una abraçada.

María Jesús Verdú dijo...

Practicaré aquesta afirmació. És profunda i espiritual...

MySelf dijo...

Amb el cor ben obert,amb l'alè del vent, la tendresa de la lluna, la lluentor dels estels i la màgia de les nostres mans... Així amiga meva, floreix la petita rosa que ens xiuxiueja el camí pel qual passar, el camí que no te pedres. I si les té, les mans les retiren i la màgia del cor les transforma en belles flors que són, però ja no pesen.

Fortíssima abraçada!