lunes, 3 de mayo de 2010







QUAN LES PARAULES NO DIUEN

QUAN NO HI HA PROU AMB UNA MIRADA

QUAN UN SOMRIURE QUEDA CURT

I UNA ABRAÇADA ES MINÇA

QUAN UN PETO S´HAURIA DE CONVERTIR EN MIL

PER PODER-SE ACOSTAR A EXPRESSAR

EL QUE PENSO I EL QUE SENTO

QUAN DINS MEU EL COR BATEGA BEN FORT

I LA MEVA ANIMA VOL CRIDAR........

QUE DIR ???.....

ALGO BEN SIMPLE I TANT SENCILL

GRACIES.......MOLTES GRACIES !!!!!

GRACIES PER COMPTAR AMB MI EN ELS MOMENTS DIFICILS.....

GRACIES PER HAVER-ME DONAT LA POSIBILITAT D´ESTAR...

GRACIES PER UTILTZAR LA MEVA ESPATLLA PER PLORAR.......

LES MEVES ORELLES PER PODER-VOS ESCOLTAR......

I HAVER PERMES PODER AGAFAR-VOS DE LA MA....


ES I SERA UN HONOR

AMB EL VOSTRE PERMIS

CONTINUAR.....


LALI

9 comentarios:

Monja de Clausura Orden de Predicadores dijo...

¡Qué Decir! con sus mil besos ya me siento más que querida!. Mil besos, son muchos besos, pero lo importanet del beso, es aquella fragancia que traspira aliento de vida,que se ofrece con gratuidad, que cuando se da, es alumbramiento del Espíritu de Dios.
Gracias Lali, por ese besar el alma del que espera ser comprendido, de cuantos de usted esperan ser besados.
Le agradezco que haya venido a mi casa y se haya quedado.
La recibo muy feliz, y le ofezco lo que tengo « Jesucristo», para él son todos mis suspiros.
Con ternura.
Sor.Cecilia

lali dijo...

Gracias Sor Cecilia por sus bellas palabras....

lali

Anónimo dijo...

gràcies a tu per ser-hi; per oferir recolzament.. amb les paraules, les mirades, les abraçades, la complicitat... gràcies!!
sònia
pd.ja et tenim aquí de nou :)

lali dijo...

Petitona meva.......per a tu, hi sere sempre !!!!!!
T´estimo filla meva

Valaf dijo...

Gràcies per existir, Lali.

Una abraçada

lali dijo...

Jordi, m´has deixat estorada amb el teu comentari......guauuuuuuu....

Gracies a tu per llegir-me.

mil petons

MySelf dijo...

Amb un senzill gràcies amiga, hi haurà prou!!!

Muak

lali dijo...

Tens tota la rao MySelf, no se perque sempre busquem camins enredats.................


gracies

María Jesús Verdú dijo...

Com sempre, els teus sospirs em fan sentir bé en llegir-te