jueves, 22 de julio de 2010

AMB LA MIRADA ATURADA







A la vora d´un riu

les meves llagrimes cauen

i junt amb el cabal

van a buscar la mar.....

ja han marxat

i sabent que no tornaran

m´imagino el cami que trobaran

a cops estaran tranquiles com una bassa

a cops amuntegades per passar sobre els rocs

a cops cauran al vuit , en un salt d´aigua......

a la fi trobaran el seu desti....

pero jo seguiexo aqui

mirant com l´aigua corre

i pensat que potser algu

tambe hi ha deixat les seves llagrimes....


Lali

4 comentarios:

Monja de Clausura Orden de Predicadores dijo...

La vida maiteixa es un riu,
está ple de goig al neixa.
i es neix am un gran plor.

Las llágrimas son quexits d'amima,
no t'aturis a mirar-les,
deixa que corrin luny del cor,

¿Per qué atorar la teva mirada?,
si els teus ulls son bonics a la llum.
Estima, espera i adora a qui et don l'alé.

jo també ho fag, ploro amb tu,
perque alsis els ulls a Dèu,
i amb als seu ajut,un sonruire sorti del mar.

De amb tendresa per Mil petons
Sor.Cecilia

Valaf dijo...

Doncs si les teves llágrimes han caigut al riu, s'ha operat en ell un canvi màgic, doncs ha passat de ser vida a ser sagrat.

Un petó, Lali

Kreski dijo...

Gracias Lali!!! y gracias por tu comentario....
Besos

María Jesús Verdú dijo...

A mní m'encanta mirar l'aigua com córre. Petonets, Lali