A la vora d´un riu
les meves llagrimes cauen
i junt amb el cabal
van a buscar la mar.....
ja han marxat
i sabent que no tornaran
m´imagino el cami que trobaran
a cops estaran tranquiles com una bassa
a cops amuntegades per passar sobre els rocs
a cops cauran al vuit , en un salt d´aigua......
a la fi trobaran el seu desti....
pero jo seguiexo aqui
mirant com l´aigua corre
i pensat que potser algu
tambe hi ha deixat les seves llagrimes....
Lali
4 comentarios:
La vida maiteixa es un riu,
está ple de goig al neixa.
i es neix am un gran plor.
Las llágrimas son quexits d'amima,
no t'aturis a mirar-les,
deixa que corrin luny del cor,
¿Per qué atorar la teva mirada?,
si els teus ulls son bonics a la llum.
Estima, espera i adora a qui et don l'alé.
jo també ho fag, ploro amb tu,
perque alsis els ulls a Dèu,
i amb als seu ajut,un sonruire sorti del mar.
De amb tendresa per Mil petons
Sor.Cecilia
Doncs si les teves llágrimes han caigut al riu, s'ha operat en ell un canvi màgic, doncs ha passat de ser vida a ser sagrat.
Un petó, Lali
Gracias Lali!!! y gracias por tu comentario....
Besos
A mní m'encanta mirar l'aigua com córre. Petonets, Lali
Publicar un comentario