fa temps que miro amunt i no et veig
on ets....
t´amagues ? hem defuixes?
o tant sols es que els meus ulls
no poden veure la teva claredat
la teva bellesa
......pero jo se que estas alla...
......, mirant, observant,escoltant?
espero que hagis sentit els meus sospirs
que t´hagin arribat ......
avui se que estas plena i rodona!!!!
gran companya, ...gran amiga
el teu reflex ja m´ilumina
Lali
5 comentarios:
Per això sempre ha sigut el refugi d'aquells que diuen allò que defuig la lògica humana, de la única manera que es pot dir: fent poemes tan macos com aquet.
Una abraçada
Sempre hi és, encara que a vegades no la veiem. I quan està plena, radiant i forta és quan la podem veure amb tot el seu esplendor. Gran companya de fatigues, de somnis i d'esperances. Bonic post!
¡Hola Lali!He tingut una bona sorpresa, ¡has vingut a casa i m`has donat mil petons!. jo vinc, perque em donis altra cop, mil petons més. No se escruire el catalá,ho hi intentat per a tu.
Desitjo que la lluna o quí tu tingues en el cor et fagi llum per sapiguer estimar sempre.
Mil petons amb tendresa.
Sor.Cecilia
Un poema muy hermoso, Lali. Imagina un mundo sin Luna. Creo que sería un mundo sin poesía.
B7s
A la lluna jo també li he dedicat molta poesia...
Publicar un comentario