viernes, 20 de marzo de 2009

EL VOL DE LES GAVINES


Aus que no hem son extranyes,
mes aviat us diria que hem son molt familiars,
als matins comparteixo amb elles la platja,
tot pasejant per la sorra,
que fins aquell moment era tot seva,
i que quan aixeca el dia.
es van arreconant per deixar el pas als humans.....


M´agrada d´obsevar-les
en aquella estona en que hem donen permis
per estar alla amb ellas
amb la sortida del sol
i contra tot pronostic
es posen d´esquena al gran astre
es com si en lloc de donar la benvinguda al nou dia
es despedisin de la nit.........


El cel esta grisos
i com es normal en aquest lloc
bufa una bona ventada
aixecan el vol i......
cadasquna te un estil propi ........


Unes baten les ales amb força
dons han decidit anar en una direccio
que no els hi es propicia
baten i baten les ales
amb gran esforç aconsegueixen acostar-se al seu desti
pero en un sol moment,
i degut al cansament, afluixan el batec
reculant sense remei.....


D´altres,posiblement les mes expertes
obren majestuosament la seva alada
i com si ja haguesin estudiat la situacio
es deixen portar per la corrent
planejen i de tant en tant
un suau batec
els hi es suficient per mantenir-se enlairades
dansant amb l´aire
en pura armonia
sense esforços inecesaris
avançant en la direccio desitjada........


Lali

5 comentarios:

Jurema dijo...

Fantàstic!!
Passejar observant les gavines com solquen el vent que mou els teus cabells . .
Tot un luxe amiga.

Petons i bon cap de setmana.

genetticca dijo...

A frec d'albada
batega el mon
junt amb les áles
de les gavines
que tot i blanques
semblaben d'or.

Cercant l'oratge
espill blavos.


Una abraçada.

Swami dijo...

M'has transportat a aquesta platja. Quasi podia sentir els primer rajos de Sol al rostre mentre les gavines s'ho pensavan.

Una abraçada.

SHOBOGENZO dijo...

Hola poetessa, m'agraden aquestes últimes gavines, la platja i el seu aroma, la seva dansa...

Petonets tendres!

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Immenses les gavines. M'encanten de lluny les argentades. Elegants.

Les miro a vegades, i, com tu mateixa dius, és un espectacle. Veure com planegen, com volen.

M'inquieten, però, si las veig apropar-se. Si les sento clacar.

Una abraçada