El vent hem xiuxiueja a cau d´orella que la nit s´apropa
i que les muntanyes que ens envolten
restaran fosques
i les tapará el cel amb un mant ben estelat
Se que en pasar de les horas el dia tornará a començar
i arribará l´albada
i el sol sortirá
per donar llum a tots els que som allá
la boira s´aixecará
i la calma ens tornara a acompanyar
Aprofitarem el dia, volen anar a passejar
pujarem a la muntanya
i aixi podrem gaudir
d´estar a prop d´un cim
assegudes a un revolt del camí
podrem palpar i notar
que en estar , mirar i escoltar
el silenci pot parlar.....
lali
6 comentarios:
Així és, així se senzill i així de profund.
Monserrat, oi?
Vaig estar-hi fa poc. Muntanya màgica que fa ressonar el esperit.
Una abraçada.
Montserrat es su templo para la eternidad”.
La Misteriosa Llum!
Abrazos
No sé si a Montserrat es poden trobar bells diamants, però aquest espai de la Lali en té un...
Petonets, poetessa! Pasa a recollir-lo.
En l’hora del adéus
la llum es va apaivagant
les ombres arribant al seu destí
llençades per la llanterna dels fanals.
A dalt, la muntanya sembla tastar les tenebres
amb el dibuix serrat dels seus dents
acompanyada d’estels, sense por a la nit
la seva nuesa de dona bronzejada
il•lumina la nostre foscor
aquests moments que no troben amb qui parlar
Quan s’apagui la llum dels estels, al despertar
la primera trobada del dia serà amb Ella.
la muntanya dels meus ulls
el primer petó
abrigarà la seva nuesa de la nit
uns llavis freds
un cor ardent
lliurant-se a tot aquell
sense distinció de llengües ni colors.
Ella, la Moreneta desterrada a la cova
ens regalarà les seves corbes de femella
com muntanya serrada.
Hola Lali,
Pensava que m'havia equivocat de blog. No pares de fer-hi novetats.
No pares d'escriure....
Una abraçada
Hola Lali.
Moltes gràcies per les teues paraules d'ànim. Aquestes dues setmanes he estat molt enfeinada. Normalment puc fer coses amb l'ordinador el cap de setmana, però ni això. Després, per la nit, estic tan cansada que m'afone al sofà i caic dormida de seguida.
A vore si puc escriure alguna cosa aquest cap de setmana.
Per cert, Montserrat és un lloc que em va robar el cor quan el vaig visitar, ara fa un any. Aquelles muntanyes semblen tindre vida i semblen observar-te.
Un abraç.
Publicar un comentario