lunes, 9 de marzo de 2009

S´ACOSTA LA TORMENTA.....


Vaig sentint de lluny els trons
i de tant en tant veig un gran llamp
i aixo m´esta indicant
que la tempesta s´esta
apropant

Les tempestas de la vida
es desplomen damunt meu
no poguent-les aturar
l´unic que puc fer
es tenir FE I CONFIAR
i per aixo m´he d´aferrar
a aquest ,el meu puntal

i esperar.....


lali

8 comentarios:

Swami dijo...

Lali, si alguna cosa he aprés de les tronades és que sempre acaba per sortir el Sol. I després el cel sol estar net i transparent, amb un perfum fresc que satura l'ànima.
I si decàs, la tronada fore la darrera i definitiva, ens queda la Fe i l'esperança...

Siga com siga, rep la meva solidaritat.

Una abraçada.

Manel dijo...

Recordo aquell llamp
tant a prop meu, sense pluja
cremant-me com un dia de canícula
el meu cos ferit pel llamp
sense poder moure’m
sense poder cridar veient
sense escoltar-me
escoltant les altres veus
espantades
recordo els meus crits interiors
immòbil
agostada a l’Agost.

I ara, al observar el seu cos
davant el mirall dels seus ulls
la pluja es va dur les cendres d’aquella tempestat
escolta la seva veu, sense cridar
escoltant les respostes d’aquella imatge perduda
el mirall reflecteix la vall encesa de colors
l’encant del seu oasi
on descendeixen senderes d’aigua
que desperten els seus pujols.

Com va dir el poeta:
“Cuerpo de mujer, blancas colinas”

genetticca dijo...

Hola guapa.

Segurament deus coneixer això.

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol
les bruixes porten dol.

Jo vaig afegir

Llams i retrons
les bruixes amb granera
tapen el sol
y busque caragols.

Jo els cantaba als meus fills quan tenien por dels trons,el que no sabien es que jo en tenía més que ells.

Salut

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Seguint amb la metàfora. Buscat un bon paraigua que t'aixoplugi.

Seguint amb la metàfora. Aquest és un hivern força plujós.

Hi ha vegades que mollar-se és inevitable.

Cuidat molt

Mari dijo...

Fe, confiar i esperar...i així anem vivint. Sento el mateix que tu.

Una abraç.

Maria Jesús dijo...

Jo també crec que no s'ha de perdre mai la fe i cal ser molt forta i, sobretot, saber esperar.
Molt sàvies les teves paraules. Visitar el teu blog és un plaer

Kreski dijo...

Agradezco tu visita!!! somos capricornianas y la influencia planetaria incide en nuestras personas, dejándonos llevar por el espíritu Divino en la fé, la confianza y la paciencia necesaria para crecer en ÉL

pluja dijo...

Les tempestes són inevitables i formen part de la vida com també en forma part el sol i la brisa del mar.
Veure-les a venir és una sort perquè a vegades l'aiguat t'enxampa sense esperar-lo i aleshores quedes calat fins al moll de l'os.
En aquest cas, si ja comences a sentir els trons i veure els llamps, agafa una bona capalina, aferrat al puntal que tinguis més a prop i confia en que no es quedarà per sempre. I pensa que un dia, asseguda sota un sol radiant, recordaràs aquella tempesta que vas patir però que aleshores quedarà com un record llunyà.