sábado, 26 de junio de 2010


fa temps que miro amunt i no et veig

on ets....

t´amagues ? hem defuixes?

o tant sols es que els meus ulls

no poden veure la teva claredat

la teva bellesa

......pero jo se que estas alla...

......, mirant, observant,escoltant?

espero que hagis sentit els meus sospirs

que t´hagin arribat ......

avui se que estas plena i rodona!!!!

gran companya, ...gran amiga

el teu reflex ja m´ilumina


Lali

5 comentarios:

Valaf dijo...

Per això sempre ha sigut el refugi d'aquells que diuen allò que defuig la lògica humana, de la única manera que es pot dir: fent poemes tan macos com aquet.

Una abraçada

pluja dijo...

Sempre hi és, encara que a vegades no la veiem. I quan està plena, radiant i forta és quan la podem veure amb tot el seu esplendor. Gran companya de fatigues, de somnis i d'esperances. Bonic post!

Sor.Cecilia Codina Masachs dijo...

¡Hola Lali!He tingut una bona sorpresa, ¡has vingut a casa i m`has donat mil petons!. jo vinc, perque em donis altra cop, mil petons més. No se escruire el catalá,ho hi intentat per a tu.
Desitjo que la lluna o quí tu tingues en el cor et fagi llum per sapiguer estimar sempre.
Mil petons amb tendresa.
Sor.Cecilia

Mari dijo...

Un poema muy hermoso, Lali. Imagina un mundo sin Luna. Creo que sería un mundo sin poesía.
B7s

M. J. Verdú dijo...

A la lluna jo també li he dedicat molta poesia...