miércoles, 3 de diciembre de 2008

FER DE MARE...FER DE FILLA.....

No ho se fer millor...es facil de dir, i jo ho utilitzo en moltes ocasions, pero de debo que no ho se fer millor?

Estimar no es facil i demostrar-ho encara ho es menys, o vaig equivocada? , val a dir que segurament si. si soc honesta amb mi mateixa.

Un neix sent "fill", tot i aixi, amb el pasar del temps,vas evolucionant i amb els anys et trobes fent de fill "adult", es a dir , vetllant pel benestar dels pares que tambe s´han fet grans, en el meu cas i en el moment present , acompanyant a la MARE en la seva vellesa.

D´altre banda, mentre ets fill, un mateix, i com a cosa normal que porta la vida i que de fets has desitjat i somiat, et tornes MARE.....al igual que quan ets petit ejerceixes de fill amb naturalitat, quan els propis fills son petits el exercici de mare es desenvolupa amb naturalitat....pero tambe pasa el temps , i els fills pasan a ser nens, adolescents, joves i ........adults!!

El temps a anat pasant i un mateix tambe s´ha fet mes gran, i aixo que no te gaire importancia per si sol, si que la te perque resulta que hem trobo amb una edat fen de MARE-FILLA!!!!............

El meu cor te espai per LA MARE, ELS FILLS i molt mes....pero combinar els dos rols m´esta resultant dificil, per un costat penso amb els fills, viuen amb mi, i jo que n´estic de contenta i satisfeta ! . Tambe tinc molt propera a la mare, pasa moltes estones al meu costat, i que afortunada que hem sento!!.

Pero m´adono que aixo no sera per sempre i que ara en el present, momet que no aprofiti, sera moment perdut...paraula que no digui o que no escolti, paraula que no es recupera............., abraçada que no dongui, sera abaçada no rebuda.............


Hem questiono si ho estare fent be, si el temps que estic amb una de les parts li pren el temps a l´altre part , jo ho voldria compartir, combinar, i que ambdues parts es sentisin contentes ......

Pero............no ho se fer millor

US ESTIMO MOLT SONIA, ALBERT I MAMA

Lali

1 comentario:

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Quina tarda més profitosa !!!!.

Volia fer-te una pregunta. Cal preguntar-se si ho estàs fent bé ?, crec sincerament, que les coses son com son, i si esteu a gust, serà que surt bé, però entre tots, ja que ningú ha de possar més que ningú. Nomès aportar.

I de tot acabarà havent-hi. Som persones i no sempre estarem d'acord amb tot. Però la diferència no té per qué allunyar, sino que enriquir.

Val a dir, ja que destapem sentiments, que li tinc una estima molt gran a la teva mare, des de fa molts anys.

Als teus fills, no cal ni que ho digui.

Però seria molt dificil de mesurar-ho i de ser conscient d'haver-ho fet sempre bé. Segur que jo m'he equivocat molts cops.

Amb molta estima cap a tú

Una forta i emotiva abraçada