martes, 24 de febrero de 2009

EL "MEU "CONTE INFANTIL........



Els contes infantils, que tots hem sentit algun cop,ens acompanyen al llarg del temps, i es ben curios de rellegir-los, perque amb els anys veus que realment tenent un missatge important, moral, etic mistic......................, i que quasi segur ens va marcar.......aqui us deixo un fragment del que jo anomeno el MEU CONTE:


"Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.

(......)

Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.

Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...

La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.

L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...(......)

L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca. (.........).

Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.

Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:

- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!

I l'aneguet va respondre

- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això

- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.

L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany"


de HANS CHRISTIAN ANDERSEN

5 comentarios:

Swami dijo...

Aquest és el destí de qui accepta amb himilitat la seva condició animal i aspira a treure fora la seva condició celestial.

Una abraçada.

Anónimo dijo...

A mi hem fa pensar en que podem no ser conscients de qui som realment...

Jurema dijo...

Precioso cuento!
Buenísimo mensaje para reflexionar.
Un abrazo

SHOBOGENZO dijo...

A mi, Lali, em ve el record d’aquell aneguet lleig e incomprès que jo pensava que era i com, quan em vaig anar fent gran, vaig comprendre que en realitat era el cigne més bonic, perquè com diu el Swami vaig aspirar a treure la meva condició celestial
i la meva capacitat per donar i rebre amor...

Un petó i una rosa, poetessa.

Maria Jesús dijo...

El conte m'ha agradat molt. A mi, de fet, la fantasia dels contes m'enlluerna perquè és una manera de deixar la porta oberta a la fantasia, els somnis i la imaginació. Feliç setmana i petonets