lunes, 2 de febrero de 2009

LA CARICIA DE LA PLUJA

Es de matiada, i sento com cau la pluja a fora, la seva remor hem fa enroscar-me mes a dins del llit, m´agrada de sentir-la....., d´escoltar-la.........,hem sento acompanyada, i a l´hora agraida, agraida pel be que fa a la natura, per la necesitat que en te el ser huma......mai m´ha agradat que ,quan fa un dia plujos, hi hagi persones que utilitzin l´expresio de que "fa un dia lleig".....


Us heu fixat el color verd dels arbres mullats.......?

Heu mirat el color blau que te el mar.......?

I l´olor a terra mullada............?


Sempre m´ha agradat pasejar sota la pluja i notar com s´empapan els cabells i com l´aigua acaricia el meu rostre........


Lali

5 comentarios:

M. J. Verdú dijo...

Per a mi, la carícia és la bellesa de les teves paraules, Lali.
Passava un moment a aclarir-te que finalment l'entrevista serà el dimarts 10 de febrer, tal i com he rectificat al meu blog. Petonets i gràcies per les dolces paraules deixades al meu espai

La Guardiana Del Oráculo dijo...

en verano me encanta pasearme bajo una torrencial lluvia y calarme hasta los huesos. En invierno me gusta diambular por las calles bajo el paragüas o sin él..Sea como sea, la lluvía me encanta,sus gotas descendiendo, su sonido, su paz, incluso la melancolía que a veces fluye en su presencia..
Somos agua, y la lluvía arrastra las oscuridades del alma.
Besos

&& dijo...

N'estem d'acord. Quan plou i tinc l'oportunitat d'anar a la muntanya és, per mi, un dia fantàstic. Si, a més a més, trona i llampega, millor. I si, tot just abans de la posta s'obri una escletxa just per l'horitzó i es filtren els rajos del Sol vençut...l'espectacle és grandiós. Els núvols vermells i, potser, l'arc de Sant Martí.

Un plaer llegir-te.

Salut.

Manel dijo...

Acompanyat en l’hora de matinada. Plou descansadament, una pluja agraïda, inhalo el seu hàlit natural, arribant-me el efluvi amb olor a terra. Estenc les meves mans aplaudint l'aigua dintre dels dits, fent saltar mil estelles fragmentades de pluja, brillants. Una llum de neó emergent fa brollar en l'aire la fugida en perles d’aigua.
Al doblegar la cantonada, el meu somriure és sorprès per la mirada riallera de la meva veïna, mullats els seus cabells castanys, blats en la nit. Pel seu xopat rostre, desfilen petons en gotes de pluja, fins a perdre's en la seva entreoberta boca.

P/D.- Sobre "Amor en un espejo"

El mirall és el reflex d'un mateix.
Darrere del mirall no hi ha res.
Davant del mirall estàs tu, ganyota del teu pensament.
Tot petó rebut, no qualsevol petó, és real; una realitat.
Els petons no rebuts, qualsevol d'ells, els que es perden en l'espai buit d'un adéu; els llançats en la distància per una mà; millor que dormin el seu somni.

horabaixa dijo...

Hola Lali,

I mica en mica, com un dia plujós, gota a gota vas omplin aquest espai. Mira enlaire i deixa't empapar de tots els comentaris i afalags..... i, sencillament, disgruta.

Una abraçada