martes, 3 de febrero de 2009

EL RETORN D´UNA AMIGA

Fa dies que la noto
fa dies que hem ronda
esta buscant com apropar-se
i jo no se si vull la seva companyia


Havia estat una bona amiga
haviem tingut llargues converses
quasi totes amb les llagrimes als ulls
i se que tinc molt que agrair-li


Jo la volia tenir amagada
com un nen petit amaga al seu amic invisible
i de vegadas ho aconseguia
pactava amb ella
la deixava ficar-se entre els llençols
de matinada
a canvi de que la resta del dia
encara que estigues aprop
no es deixes veure


Es ser desagraida no voler que ara s´acosti?
o es que m´ha de dir alguna cosa....
potser no la vull sentir
potser no la vull escoltar
pero se que no la puc ignorar



Se que l´haure de deixar entrar
i que l´haure déscoltar
pero primer haure de pactar
quan de temps es vol quedar


No puc ignorar la seva existencia
aixi que li donare la benvinguda
a la meva amiga ...
TRISTESA




Lali

3 comentarios:

Swami dijo...

Deixa que la pluja caigue...la teva ànima ho agrairà: veuràs verds i matissos meravellosos. Veuràs com tot torna a crèixer amb força.
Que plogue, i si cal, que ho faça amb força.

Una abraçada.

Manel dijo...

Vine, li vaig dir a la meva ombra
aquesta mirada estranyada
que ahir lluia amiga
que avui aombra l'ahir

Sempre amigues
compartint confidéncies
alliberant espurnes dels ulls
plens de goig i satisfació

Gelosa de lliurar-la
la feia visible, com un tresor
desproveïda d'ombres
amagada en les meves nits
despertant els meus dies
cómplices dels nostres desitjos
aparador dels nostres somnis
deixant-te veure
renovant el meu ésser

Honrada de la teva preséncia
murmuri de tantes coses
segur que desitges escoltar-me
segur que desitges sentir-me
arraconant l'ahir

De fet hi és aquí
escoltant sense pactes
llegint les meves lletres
les quals vas escriure ahir
compartint el mateix temps
el que ens queda per viure

No podem ignorar ni oblidar al poeta::

"...jo t'he buscat i buscat
per tocs els llocs
per tocs els camins andats i desandats....
...que t'he esperat sempre
trencat i amant com em veus
com em tens
contra el teu pit amiga..."

ALEGRIA

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Les amistats son com els trens, com les estacions, van, venen, ens aturem, pujem, baixem.....

Sempre hem de tenir un grup d'amistats diferents, diverses. De tots i totes, n'aprenem.

La tristesa, forma part del nostre entorn, però, no li hem de deixar que agafi el lideratge, protagonisme.

Surt a buscar noves amigues !!!! si la tristesa s'entesta en quedar-s'hi, mica en mica, és donará compte de qué està de més.

L'escrit és molt maco i jo li veig un cant a l'esperança. Per cert, m'ha dit, que vol ser amiga teva també.

Una abraçada