miércoles, 11 de febrero de 2009

AMB EL LLIRI A LA MA.....


El meu Pare, quan jo era petita
hem deia tot sovint que jo portava
"el llirir a la ma"
Allavors, a mi hem venia
la imatge d´inocencia
de quan fent la comunio
vaig portar aquesta flor
a la Verge Maria


Despres, a l´adolescencia
seguia la mateix expressio
i jo a les hores ho vivia
con un pes dins del meu cor
dons veia que els demes
no ploravan tant com jo.


En ser jove i formar familia
vaig viure la dualitat
de ser qui era jo
i a l´hora ser acceptat
lluitant per sobreviure
i sentir-me estimat
seguia tenint el meu "lliri" a la ma
tot i portant-lo amagat
vaig voler sembrar llavor
dins de la meva llar.


Ara , a la maduresa, he entes
que un no pot ser qui no ets
i que aquesta sencilla flor
es per mi significat
d´humiltat, inocencia i honestitat
a l´hora que d´alegria
per aixo estic contenta
de que el meu Pare en el seu moment
hem digues aquesta frase
que encara que jo no entengues
ha estat la meva guia

Encara veig el somriure
del meu Pare al dir-me
"vas amb el lliri a la ma"
i recordo el seus ulls
blaus com el cel, de dia
amb mirada profunda
volen-te sempre ajudar
recordo aquest ser huma
que hem va acompanyar
en el trajecte de la vida.


Et trobo molt a faltar
PAPA



Lali

6 comentarios:

&& dijo...

Entenc el que vols dir.
El meu pare, al seu llit de mort, em va fer cridar. Jo tenia 20 anys. I aquelles paraules em ressonan a les orelles, 22 anys desprès: "fill, no faces el que jo he fet. Fill, no et traiciones a tu mateix. Fill, tingues sempre present qui ets"

Jo també el trobo a faltar.

Manel dijo...

Tots duem en el nostre interior, el que som.
De vegades volem aparentar el que no som i sí, el que veiem, però gens més és això; aparença.
És com el tros de pa: "Aquest nen és un tros de pa". Cansat, o cansats, d'escoltar aquesta lletania, ens proposem trossejar en mil disbarats el tros de pa, sense aconseguir l'objectiu.
Les nostres arrels versifiquen la llavor del tros de pa, com pètals de lliri: puresa; innocència; salut, elevació; esperança.
El teu pare, des del blau en el seu cel, somriu al comprovar que duus en el teu iris el lliri blau dels seus ulls, com ell et va ensenyar, com medicina d'amor. Com et lliures als altres, sent tu mateixa sense aparences

SHOBOGENZO dijo...

Un petó, poetessa! M’agrada com escrius perquè ho fas des d'el cor...

T’envio una forta abraçada i un ram de roses .

Fins aviat, Lali

M. J. Verdú dijo...

M'ha agradat molt el significat que atorgues a aquesta flor. El teu blog és ple de senzillesa, bellesa i humanitat i, de ben segur, que molt aviat em tindràs de retorn. Moltes gràcies per les paraules deixades al meu espai

horabaixa dijo...

Hola Lali,

Bona l'expressió. Ple de significat. També m'enrecordo del teu pare.

Estàs que et surtssssss, t'hi fixes !!!!!

Una abraçada

PIRÒMANA D'ARGOS dijo...

Hola Lali! No et conec de res...Però buscant una definició del "significat exacte" d'aquesta expressió he topat amb el teu escrit.

És molt curiós, a mi el meu pare també m'ho diu sempre...però no precisament com a quelcom gaire positiu.

Una és com és i s'ha d'acceptar així. Intentar que les coses que portem a dins -cercant respostes, practicant, etc...tot i "equivocar-nos"...- integrar-ho a la vida diària de la nostra existència, per a què el que tu ets des de dins "encaixi", com si d'una dansa es tractés (em refereixo a fer-ho sense desesperar-se, jugant, amb la calma) , en el món que ens envolta.

Bé, a vegades, per no dir tot sovint, és difícil, però si vols ser fidel a tu mateixa és un risc que has d'estar disposada a córrer.O si no, com dic jo, el "tiru surt per la culata" i acabes tinguent actituds que mai haguessis pensat que soritrien de tu: em refereixo a gelos, egoisme, etc...Actituds negatives en general.

Gràcies, per obrir un nou prisme dins meu! ;-D